Faràndula


La faràndula de la ciutat

Està constituïda pels gegants, el cap de lligamosques, els cavallets i els cabeçuts. És la que es considera pròpia de tot el municipi, a diferència de la resta d’elements que poden ser de barris concrets o d’associacions d’Olot.. Aquesta faràndula només es pot veure junta, un cop a l’any, per les Festes del Tura. L’ordre dels balls a la Plaça Major és el següent; primerament ballen els cabeçuts, després els gegants i finalment, els cavallets. A la Plaça, sempre es fa l’entrada per l’extrem superior del carrer Major. Un cop al centre de la Plaça, cada element ocupa el seu lloc tradicional mentre no li toca ballar. Així, els cabeçuts solen ocupar la renglera de la banda de l’Europa. Els cavallets solen asseure’s en dues files a cada banda dels altres dos extrems de la Plaça. Els gegants, solen ocupar un dels angles al costat de l’escenari dels músics. Durant les festes ballen tres vegades, el 8 de setembre, dia de la festa major, el diumenge al migdia i el darrer dia de les Festes a la nit. Els gegants La presència d’un gegant a Olot està documentada per Corpus de l’any 1521, i aquesta figura ja es feia ballar. La geganta està documentada del 1609. La construcció dels anomenats gegants vells, i que són els anteriors als actuals, va ser encarregada pels pabordes del santuari del Tura l’any 1817. Aquests gegants sembla ser que podrien ser obra del reconegut escultor Ramon Amadeu. Els caps i els braços d’aquesta parella de gegants es conserva al Museu Comarcal de la Garrotxa. Els gegants actuals es van estrenar pel Corpus de l’any 1889 i els bustos del gegant i la gegantessa (a Olot no és geganta sinó gegantessa) són obra dels escultors Miquel Blay i Celestí Devesa respectivament. La construcció es va fer sota la direcció artística de Josep Berga i Boix. Per les Festes del Tura són l’element més esperat per tota la població. Són els encarregats d’obrir la cercavila del primer dia de les Festes amb tota la faràndula olotina. També són els encarregats de tancar la festa cada any amb el darrer ball, en aquest cas nocturn, i la darrera cercavila o processó de final de festa. D’altra banda, a part de les cercaviles, fan el seu ball ancestral a les 12 en punt del migdia el dia 8 de setembre i el diumenge de Festes. El ball té dues coreografies diferents que es ballen al so de la mateixa partitura. En la primera, els gegants ballen un al costat de l’altre a cada costat de la plaça Major i recorren els quatre cantons que es troben al mig. En la segona, ballen plegats a cada costat de la plaça durant una curta estona; el gegant marxa i la geganta el va a buscar. La partitura s’interpreta amb instruments de cobla. El cap de Lligamosques És un altre dels elements de la faràndula de la ciutat. L’antecedent del cap de Lligamosques actual el trobem en l’inventari de béns comunals de 1678, tot i que el nom de Lligamosques pròpiament, no el trobem esmentat fins a l’any 1760. L’actual cap de Lligamosques va ser l’adaptació d’un cap, obra de Ramon Amadeu, que es conserva a la casa que la família Bolòs té al carrer Major d’Olot. Segons la llegenda popular se li untava el cap amb mel per atraure les mosques i així no molestaven a la gent que anava a la processó. El 1993 es féu una rèplica en fibra de vidre de manera que l’original quedà dipositat al Museu Comarcal. Els cabeçuts És el nom popular dels nans o capgrossos d’Olot. Sortiren per primera vegada el 1902 tot i que en el programa de les Festes del Tura del 1859 s’anuncia un ball de nans. Són 9 caps ben diferents els uns dels altres i amb uns trets facials destacables. Dansen per parellesexcepte el capità- i fan el ball nou i el ball vell, amb la mateixa música i dues coreografies diferenciades. La música és obra del mestre Joan Casanovas, músic i director de l’antiga Banda Municipal d’Olot. En el primer ball, es col·loquen encarats en dues fileres mentre el capità passa per entremig fent ziga-zagues i després passa per la part exterior. En el segon, els cabeçuts es posen en rodona i el capità al mig. Només surten al carrer i ballen per les Festes del Tura. El 1991 el taller de Sants de l’Art Cristià en va fer una còpia en fibra de vidre i el 1997 es varen estrenar uns nous vestits, còpia dels models que duien als anys 60. Els caps originals van quedar dipositats al museu. En les cercaviles obren la comitiva de la faràndula de la ciutat. Cada cap porta una corona metàl·lica i els balladors porten una llança a la mà amb un banderí de dos colors. Amb les cares estrafolàries i els trets de fisonomia sobresortits. Els cavallets L’any 1601 s’esmenta per primera vegada l’existència d’uns cavallets que varen participar en la canonització de Sant Raimon de Penyafort. Al cap de divuit anys varen ballar per commemorar el decret papal de 1617 i fins el 1748 no en tenim notícia, en què participen en la processó amb motiu de la inauguració del nou temple de la Mare de Déu del Tura. Els cavallets tal com els coneixem avui, van sortir per primera vegada el 1904 i són obra de Francesc Estorch i fill. El 1990, el taller de l’Art Cristià en va fer una rèplica exacta amb fibra de vidre, material menys pesant que la pasta de taller original. Els originals avui són dipositats al museu. En total són 8 cavallets i el capità i executen dos balls, per parelles, dirigits pel capità. La música sembla ser que és treta parcialment de l’òpera de Weber Der Freischüt (el caçador furtiu). En el primer ball es col·loquen alternativament del dret al revés. I en el segon es col·loquen en rotllana amb el capità al mig que va marcant les coreografies a seguir. El públic segueix el ball picant de mans al ritme marcat per la música.

Dimecres 6

17:45  Hospici  Cercavila gegants, nans i cavallets
Després pregó  Cercavila del Porc i el Xai fins a la plaça Capdenmàs

 

Dijous 7

17:00  Antic Hospital Sant Jaume Ball del Porc i el Xai i cercavila fins a la Residència del Tura
 20:00  Plaça Capdenmàs  Ball del Porc i el Xai

 

Divendres 8

12:00  Plaça Major Ball dels gegants, nans, cavallets i cap de lligamosques
Tot seguit  Cercavila dels gegants, nans i cavallets
 17:30  Hospici  Cercavila de faràndula infantil
 18:15  Espai Carica-Tura  Ball del gegant Clam
20:30 Plaça Esteve Ferrer  Pilar Caminat i actuació del Seguici Popular

 

Dissabte 9

11:30
Pati Residència Montsacopa i la Caritat  Ball del Gat i els Gegants de sant Miquel
 12:30 Residència La Tardor  Ball del Gat i els Gegants de sant Miquel
 16:30 Residència del Tura  Ball del Gat i els Gegants de sant Miquel
 18:00 Pati Antic Hospital St. Jaume  Ball del Gat i els Gegants de sant Miquel

 

Diumenge 10

 12:00 Plaça Major Ball dels gegants, nans, cavallets i cap de lligamosques
 A partir de les 21:00 Cercavila dels gegants, nans i cavallets
Plaça Major Ball amb espelmes dels gegants, nans ,cavallets i lligamosques
Cercavila-processó final de Festes del Tura